Presentacions TR 2013

 Espero que us quedi un bon record de tot plegat! A mi sí! Gràcies per tot!

Preguntas - Franc Ponti

Després d'entrevistar en Franc Ponti, vam estar visitant la seva web i ens vam trobar diversos articles interessants relacionats amb el nostre Treball de Recerca. Aquí us en deixem un titulat "Preguntas".

Preguntas

Creo que todo empieza con una pregunta. La gente que ha aprendido a ser creativa seguramente lo ha conseguido a base de formular excelentes preguntas y de intentar buscar las mejores respuestas. Pero no hay respuestas sin preguntas.

La gente creativa, las empresas innovadoras observan, se preguntan cómo las cosas podrían ser de otra manera y buscan soluciones diferentes e imaginativas a través de la experimentación constante.

Pero muy a menudo nos encontramos con personas y empresas que no quieren formularse preguntas ni interrogantes. Porque seguramente les da miedo.

Quién no se pregunta nada pretende seguir haciendo lo mismo de siempre. Hay muchas empresas dónde la pregunta “impertinente” está mal vista. Las cosas se hacen cómo ordenan los que mandan. Y preguntar, en ese contexto, se vuelve una práctica suicida, irreverente, peligrosa. Por esa razón hay tanta gente que calla en las empresas. Callan porque no quieren complicarse la vida ante un poder que no admite que las cosas puedan ser de otra forma, aunque a veces se disfrace de cordero.

Parece que la mayoría de empresas innovadoras de verdad hacen las cosas de otra manera. Amazon, Apple, Google estimulan la pregunta. De hecho, llegan a crear equipos de gente que tienen la obligación de poner la casa patas arriba y desafiar cualquier tipo de convencionalismo. Desde el statu quo se anima a desafiar el statu quo. Esto es, como dice Gary Hamel, auténtica democracia de la innovación.

¿Para cuándo vamos a ver en España empresas que animen a sus colaboradores a formular preguntas de forma constante para así innovar de forma disruptiva e ir más allá de las fronteras del negocio?

Creo que a muchos directivos les iría muy bien releer (o leer por primera vez) a Hermann Hesse. Demián, Bajo las ruedas, Shiddarta… Magníficas reflexiones que no deberíamos haber olvidado nunca.

Steve Jobs, practicando la meditación, se preguntó obsesivamente por qué no podría haber ordenadores silenciosos. Así nació una de las innovaciones más populares de Apple.

En todas las empresas debería haber sesiones de preguntas reveladoras como mínimo cada semana. ¿Quién se atreve?

http://www.francponti.com/preguntas

Enquestes ESO

Durant aquestes setmanes hem estat passant enquestes als alumnes dels quatre cursos d'ESO. Hem realitzat un total de 100 enquestes que després hem transcrit a ordinador. Els resultats de les enquestes són bastant sorprenents, esperem poder mostrar-los aviat.

També hem passat enquestes a alumnes de batxillerat, un total de 100 (10 de cada modalitat de segon i 10 de cada modalitat de primer). 

Per altra banda, alguns professors de diferents matèries (matemàtiques, ciències socials, química, llengua catalana, llengua castellana, tecnologia) ens han contestat l'enquesta i la majoria aposten per la creativitat i per una renovació del sistema educatiu. 

Mònica Llavador

Andrea Casas

Revista Yorokobu

"Los profesores dicen que los niños se aburren. Han cambiado sus memorias por otra llamada Google, que todo lo encuentra, y sus enciclopedias, por Wikipedia. No tienen por qué estudiar qué pasó en Waterloo, pueden recrearlo, revivirlo con música de Abba de fondo si así les place.

Aprenden a mil por hora y les quieren enseñar a diez. Sus cerebros ya han volado antes de que hayas pronunciado Pitágoras si lo que vas a explicar es el teorema. Saben que el conocimiento de la humanidad está condensado en la red y alguien se ocupará de actualizarlo. No necesitamos retenerlo, está en la nube siempre disponible.

Y respecto a entender, lo que los profesores creen que deben entender, ellos no lo entienden."


Andrea i Mònica

Entrevistes

Durant aquest últim mes hem realitzat entrevistes a diferents professors de l'Escola Pia Santa Anna. Els docents pertanyien a diversos àmbits. Les entrevistes tenien unes 20 preguntes, la majoria d'elles eren iguals i  les últimes les varem adaptar a cadascú.

També vam enviar una entrevista a Xavier Verdaguer, però, malauradament, encara esperem la resposta. Estem pendents de rebre notícies seves, tenim esperances.

Tanmateix, ens hem dirigit a la psicopedagoga de l'escola, Maite Núñez, que ens ha ajudat molt. Les seves respostes ens han proporcionat molta informació, igual que la matèria que ha explicat a classe de psicologia.

Finalment, hem elaborat una entrevista per a Risto Mejide que ens faltarà realitzar-la. Hem de concretar una data.


Andrea i Mònica

¿D'on vindrà el talent en el futur?

En l'actual món multipolar, la guerra del talent s'ha globalitzat. Les noves tecnologies estan transformant la naturalesa del treball, les habilitats necesàries, la forma de contractació a escala mundial i la manera de col·laborar per dur a terme processos i innovar. Totes aquestes tendències estan fent que el talent es converteixi en una qüestió cada vegada més important i complexa.

Segones les dades de la multinacional Accenture, les empreses i els països necessitaran l'any 2020 més de 4.000 millons de persones per cobrir les seves necessitats de professionals del coneixement. Altres previsions indiquen que per a aquesta data faltaran entre 32 i 39 millons de persones per a cobrir aquest tipus de lloc.

Ara bé, fins a quin punt estan preparats els joves de tot el món per assumir càrrecs de responsabilitat i productius en una economia basada en el coneixement?

Andrea Casas

Mònica Llavador

El nostre propi blog: thinkoutsideit

Després d'haver creat un twitter pel nostre TR i veient que tenia força èxit, vam decidir editar un blog pròpi. En ell farem publicacions interessants i hi penjarem curiositats relacionades amb el tema principal del treball: la creativitat. "Thinkoutsideit" serà un blog per a posar-hi més informació i explicar tot allò que no podem ensenyar al twitter.

Aquí us deixem l'enllaç per si voleu visitar-lo:

http://thinkoutsideit.blogspot.com.es/

Mònica Llavador 

Andrea Casas

@thinkoutsideit

Després d'anar completant la part teòrica del treball, ens va semblar una bona idea crear un twitter per poder mantenir-nos al dia sobre les notícies relacionades amb el nostre TR. Ens proposem actualitzar els nostres tweets i difondre la idea i el concepte principal que estem treballant: think outside the box. 

Aquí us deixem el link: https://twitter.com/thinkoutsideit

Andrea Casas
Mònica Llavador

Pensar diferent: Pep Torres

Emprendre és un procés llarg i dificultós que comença amb una idea. I aquest punt de partida ha de ser sòlid. L'emprenedor veu i caça oportunitats on molta gent no hi ha vist res. I aquesta sensibilitat especial s'origina, sovint, en una manera de pensar diferent: pensament lateral, pensament divergent, pensament creatiu... Una mostra d'aquest pensament i dels productes que en poden sortir ens l'ofereix el creador i provocador Pep Torres.

http://www.tv3.cat/videos/781589

Mònica Llavador

Andrea Casas

Paradigma del sistema educatiu

"Hi ha 3 tipus de persones al món: els inamovibles, els movibles i els que es mouen"

Aquestes són paraules de Benjamin Franklin, recitades per Ken Robinson el gener del 2011, en finalitzar la seva exposició donada en un dels esdeveniments organitzats per RSA, on desenvolupa algunes de les idees que després aprofundiria en la seva xerrada de maig a TED "Bring on the Learning Revolution ". Learning Cognitive va traduir en un format d'animació Scribing, les principals idees de la xerrada en RSA.


Andrea Casas
Mònica Llavador

El preu de ser els primers

Corea del Sud obté les màximes puntuacions en l'estudi de referència mundial sobre l'educació, l'informe Pisa. Com ho aconsegueix?

A Corea del Sud, vuit de cada deu estudiants aconsegueixen arribar a la universitat. Tot un rècord mundial corroborat per l'estudi de referència internacional en matèria d'educació, l'informe Pisa, en què el país sud-coreà obté les millors notes.

Però com aconsegueix Corea del Sud escalar fins als llocs de privilegi mundials en matèria d'educació?

L'auoexigència portada al límit s'ha imposat a tota la xarxa educativa del país. La jornada lectiva no acaba quan finalitzen les classes; es prolonga moltes hores més. Són majoria els alumnes que es veuen obligats a estudiar a les instal.lacions de la seva escola pública fins a les onze de la nit per poder estar a l'alçada de les exigències dels seus professors. Una jornada educativa de 14 hores. Nens i nenes de 10 anys es veu obligats a fer els deures fins a les deu de la nit.

L'exigència de tot el sistema ha arrelat entre els pares, que tracten de pal.liar les mancances que diuen trobar en el sistema públic d'ensenyament amb multitud de classes particulars. Les hagwon, com es denominen aquestes classes extraescolars de reforç, han experimentat un boom a tot el país i els pares les contracten no tant per complementar un aprenentatge insuficient sinó per tractar que els seus fills obtinguin les notes més altes. De fet, allò que comença per unes quantes classes particulars sovint es converteix en un curs complet que costa a les famílies 500 euros de mitjana.

Sun Min, una de les professores d'institut que surt en el reportatge “el preu de ser els primers” de tv3, lamenta que les hagwon hagin esdevingut una fórmula d'aprenentatge "amb embut" i que els nens ocupin amb un treball incessant les hores en què s'haurien d'esbravar i divertir.

Fa setanta anys, set de cada deu coreans no sabien llegir ni escriure. Actualment, la taxa d'analfabetisme és gairebé nul·la i aquests set estudiants (vuit, de fet) ara van a la Universitat. El canvi és brutal i el sistema sembla funcionar , però al preu, almenys avui en dia, es que els nens sacrifiquin la seva infància. No només això: els alumnes més fràgils no poden suportar aquesta pressió i, des de fa deu anys, les xifres de nois i noies amb depressió, estrès i trastorns del son s'han disparat.

Es tracta d’un sistema educatiu molt diferent al nostre que obté bons resultats escolars però representa un sacrifici espectacular per a pares i fills. De veritat podem considerar que aquest sistema funciona? 

Andrea Casas

Mònica Llavador

Notes d'educació

Finlàndia és dels pocs països que semblen haver trobat un model educatiu a mida. Països com els Estats Units busquen una fórmula per remuntar resultats. Quin és el camí de Catalunya?

Cada setmana, una delegació estrangera visita Finlàndia amb l'esperança de descobrir per quins motius el país nòrdic aconsegueix resultats educatius tan bons. Cada tres anys, els alumnes finlandesos encapçalen l'informe PISA, que avalua el nivell dels estudiants de quinze anys en Ciències, Matemàtiques i comprensió lectora. L'educació s'ha convertit en una icona de Finlàndia tant o més poderosa que la marca Nokia.

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3477090

Andrea Casas

Mònica Llavador

Thinking outside the box

Després de varies setmanes d'estiu dedicades a documentar-nos sobre el nostre TR, ja hem començat a estructurar el treball. 

Vam començar llegint-nos un llibre titulat "El elemento" de Ken Robinson. Tracta els temes més propers a la creativitat, la intel·ligència, la imaginació i la passió. Enllaça una serie de conceptes clau per arribar a l'element. Aquest llibre recull les histories de persones que van trobar el seu element, i amb això la plenitud i la felicitat a les seves vides. 

Per una banda, hem extret la informació més rellevant del llibre i per altra, hem estat seguint a Sir Ken Robinson per twitter. Tanmateix hem mirat alguna de les seves conferències a TED:( ideas worth spreading) sobre la creativitat i l'educació, aquí us en deixem una d'interessant:

També ens hem fet seguidores d'altres personatges vinculats en el tema del nostre TR com: Xavier Verdaguer (emprenador en sèrie de Barcelona, amb seu a Silicon Valley. Fundador de INOVALLEY, Imagina i seven4seven), Edward de Bono (originador del lateral thinking) i Hugo Pardo (director general d'IMAGINE.CC). Ens hem llegit les seves biografies i n'hem fet un resum de cadascuna d'elles.

Per últim, en la part pràctica, hem estat buscant tests de tipificació utilitzats en el món actual com el Hermann Brain Dominance Instrument i el  Myersr-Briggs Type Indicator. El que pretenem amb això és analitzar-los i verificar la seva utilitat i la seva validesa. També hem preparat les preguntes per les entrevistes i ens faltarà concertar-les.

El tema ens motiva molt i ens està obrint la ment a noves idees.

Mònica Llavador
Andrea Casas