Poc a poc anem fent

Després d'un temps sense actualitzar el bloc, tornem per explicar el que hem anat fent poc a poc.

Ja hem acabat d'elaborar l'enquesta que en breu començarem a passar a adolescents. Creiem que en aquesta franja d'edat és la més vulnerable i la més afectada per aquests trastorns alimentaris.

També estem treballant amb la pàgina web i buscant el format que creiem més adequat. Quan la tinguem més enllestida ja us passarem el link.

Per l'altre banda estem intentant possar-nos en contacte amb la directora del centre ITA (institut de trastorns alimentàris) per poder-la entrevistar.

Buscant informació pel treball, ens estem adonan de la gran influència negativa d'internet sobre persones amb algun tipus de trastorn de la conducta alimentaria. Podem trobar gran varietat de blogs que inciten de manera excesiva a no menjar per perdre pes, jugant amb la sensibilitat d'aquestes persones.

En el nostre twitter en podeu veure un exemple. De moment no el tenim actiu però anirem publicant coses. Podeu seguir-nos a: @feel_better18

Júlia i Laura

Seguim investigant

Mentre continuem cercant informació i aprenent sobre la samarreta i tot el món que el rodeja, ens topem amb moltes empreses les quals tenen una visió molt semblant d'aquesta peça de roba de la que nosaltres tenim. Creiem que la samarreta és més que una vestimenta, sinó que té la capacitat d'expressar idees i gustos. Veiem que les samarretes convencionals comencen a ser cosa d'una altra época i que donem pas a una peça de roba amb causes socials darrera.

Yorokobu es una revista on-line de cuiriositats socials, artístiques i culturals on les petites i gran empreses innovadores prenen un gran paper en totes les seves noticies. Hi em trobat nombroses entrades d'emprenedors amb grans idees que utilitzen la samarreta coma eix principal. Trobem desde samarretes que difundeixen missatges positius, passant per molts projectes d'activació social i que financien projectes de ONGs fins a empreses on utilitzen la samarreta com a llenç de noves pintures artístiques.

Aquí us deixem uns quants links perquè hi feu un cop d'ull:
www.yorokobu.es/tshirtos-la-camiseta-con-mensaje-en-pantalla
www.yorokobu.es/una-camiseta-de-300-000-dolares
www.yorokobu.es/wearing-art-camisetas-de-activacion-social
www.yorokobu.es/t-post-la-revista-que-se-pone

En cada entrada hi trobem la explicació de tots aquests projectes i sovint un video de cada iniciativa. Aquí us mostrem el de TEES AT RISK:


www.yorokobu.es/la-historia-que-se-hay-detras-de-una-camiseta

Ja hem llençat via xarxes socials a més de 80 persones la nostra enquesta de la qual extraurem els resultats que utilitzarem per la nostra recerca.

Mar i Anna

Pensar diferent: Pep Torres

Emprendre és un procés llarg i dificultós que comença amb una idea. I aquest punt de partida ha de ser sòlid. L'emprenedor veu i caça oportunitats on molta gent no hi ha vist res. I aquesta sensibilitat especial s'origina, sovint, en una manera de pensar diferent: pensament lateral, pensament divergent, pensament creatiu... Una mostra d'aquest pensament i dels productes que en poden sortir ens l'ofereix el creador i provocador Pep Torres.

http://www.tv3.cat/videos/781589

Mònica Llavador

Andrea Casas

Núria Chinchilla experta en conciliació

Aquest passat dimecres després de classes vaig dirigir-me al IESE Business School a Barcelona per entrevistar a la Núria Chinchilla. La Núria Chinchilla és professora de la IESE Business School, assessora d’alta direcció, speaker d’esdeveniments i autora de diferents llibres i d’estudis.

Les seves àrees d’especialització són el lideratge, la gestió del temps, la conciliació de la feina i la família, el coaching i els conflictes interpersonals entre els més importants.

Actualment és professora ordinària del departament ‘’direcció de persones en les organitzacions’’ i directora del Centre Internacional de Feina i Família del IESE Business School. També compagina la seva activitat acadèmica i de investigació amb feines de consultoria des de NCH&Partners.

Durant la entrevista em va poder transmetre tot el que sabia i sobretot la importància que té la compaginació personal amb la professional per tal de poder rendir en una feina.

Tot fins dissabte havia anat molt bé quan al instal·lar el IO6 al mòbil se’m van esborrar totes les gravacions de les entrevistes que tenia fins llavors. Sort que divendres ja l’havia passat per escrit però la gravació està perduda. La qüestió del assumpte podria haver estat pitjor i per tant considero que tot s’ha quedat en un ensurt. 

Alma Clarós

Video de presentació

Aquí teniu el link del nostre video:

Les dones al món sindical

Aquest vídeo el van fer les dones que pertanyen a la UGT  per l’any passat per al dia de la treballadora. Una dona important que  apareix en el vídeo és Rosa Palau jutament amb altres dones pertinents de la UGT. La Rosa és secretària general de la UGT-Terres de Lleida i és una de les dones que vaig entrevistar per al meu treball.

Aquestes dones del vídeo mostren com el món sindical encara està molt masculinitzat. Consideren que a mesura que les dones han anat entrant al sindicat s’ha anat millorat aquesta situació i la dona cada vegada ha anat agafant un paper més important, però aquest canvi encara no ha sigut suficient perquè elles encara han de demostrar el doble del que valen en comparació amb els homes.

Alma Clarós

Paradigma del sistema educatiu

"Hi ha 3 tipus de persones al món: els inamovibles, els movibles i els que es mouen"

Aquestes són paraules de Benjamin Franklin, recitades per Ken Robinson el gener del 2011, en finalitzar la seva exposició donada en un dels esdeveniments organitzats per RSA, on desenvolupa algunes de les idees que després aprofundiria en la seva xerrada de maig a TED "Bring on the Learning Revolution ". Learning Cognitive va traduir en un format d'animació Scribing, les principals idees de la xerrada en RSA.


Andrea Casas
Mònica Llavador

Angela Merkel, la dona més poderosa del món

La imatge de Angela Merkel no només es referma a Alemanya i a la Unió Europea, sinó que també a escala internacional. Mentre Europa viu immersa en una espiral galopant de crisi econòmica i sobretot identitària, la cancellera alemanya s’erigeix per segon any consecutiu com la dona més poderosa del món, segons el rànquing de la revista nord-americana Forbes. Aquest rànquing està considerat per les cent dones amb més poder del planeta, una llista  basada en la influència, la presència en els mitjans de comunicació i el poder econòmic d'aquestes dones.

Merkel, per a la publicació econòmica s’ha convertit en la nova ‘'Dama de Ferro’’ i una jugadora clau del drama econòmic de l’eurozona que continua amenaçant els mercats globals. La medalla de plata torna a ser per a Hillary Clinton i la presidenta del Brasil, Dilma Rousseff, continua tercera. Espanya està representada per la cofundadora d'Inditex i ex-dona de Amancio Ortega. 

Referent al meu treball de recerca vaig utilitzar el lideratge de Merkel per fer l'anàlisis de líders al llarg de la història així com Barack Obama, Mahatma Gandhi, Adolf Hitler, Napoleó Bonaparte entre d'altres.

Alma Clarós

El preu de ser els primers

Corea del Sud obté les màximes puntuacions en l'estudi de referència mundial sobre l'educació, l'informe Pisa. Com ho aconsegueix?

A Corea del Sud, vuit de cada deu estudiants aconsegueixen arribar a la universitat. Tot un rècord mundial corroborat per l'estudi de referència internacional en matèria d'educació, l'informe Pisa, en què el país sud-coreà obté les millors notes.

Però com aconsegueix Corea del Sud escalar fins als llocs de privilegi mundials en matèria d'educació?

L'auoexigència portada al límit s'ha imposat a tota la xarxa educativa del país. La jornada lectiva no acaba quan finalitzen les classes; es prolonga moltes hores més. Són majoria els alumnes que es veuen obligats a estudiar a les instal.lacions de la seva escola pública fins a les onze de la nit per poder estar a l'alçada de les exigències dels seus professors. Una jornada educativa de 14 hores. Nens i nenes de 10 anys es veu obligats a fer els deures fins a les deu de la nit.

L'exigència de tot el sistema ha arrelat entre els pares, que tracten de pal.liar les mancances que diuen trobar en el sistema públic d'ensenyament amb multitud de classes particulars. Les hagwon, com es denominen aquestes classes extraescolars de reforç, han experimentat un boom a tot el país i els pares les contracten no tant per complementar un aprenentatge insuficient sinó per tractar que els seus fills obtinguin les notes més altes. De fet, allò que comença per unes quantes classes particulars sovint es converteix en un curs complet que costa a les famílies 500 euros de mitjana.

Sun Min, una de les professores d'institut que surt en el reportatge “el preu de ser els primers” de tv3, lamenta que les hagwon hagin esdevingut una fórmula d'aprenentatge "amb embut" i que els nens ocupin amb un treball incessant les hores en què s'haurien d'esbravar i divertir.

Fa setanta anys, set de cada deu coreans no sabien llegir ni escriure. Actualment, la taxa d'analfabetisme és gairebé nul·la i aquests set estudiants (vuit, de fet) ara van a la Universitat. El canvi és brutal i el sistema sembla funcionar , però al preu, almenys avui en dia, es que els nens sacrifiquin la seva infància. No només això: els alumnes més fràgils no poden suportar aquesta pressió i, des de fa deu anys, les xifres de nois i noies amb depressió, estrès i trastorns del son s'han disparat.

Es tracta d’un sistema educatiu molt diferent al nostre que obté bons resultats escolars però representa un sacrifici espectacular per a pares i fills. De veritat podem considerar que aquest sistema funciona? 

Andrea Casas

Mònica Llavador

Marina Geli i Carmen Mur, les noves entrevistades

Ahir dia 4 de Setembre va ser un dia intens pel que fa al meu treball de recerca perquè van tenir lloc dues de les entrevistes més importants fins ara. La primera va ser al migdia amb la Marina Geli, després d’un dia bastant complicat per a ella ja que Partit Socialista (PSC) estava promovent canvis en l’estructura directiva, però finalment va tenir un lloc per a mi.

La Marina Geli és una política catalana que pertany al Partit dels Socialistes Catalans i va ser Consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya del 2003 al 2010 en el govern de Pascual Maragall i José Montilla.

Primerament li vaig fer una petita explicació sobre el meu treball de recerca i després vaig començar amb l’entrevista. Al començament estava molt nerviosa, era la de Polònia o la de veritat?, però després ja vaig sentir-me millor. Però deixant fora les bromes la veritat és que estic molt contenta perquè va poder-me mostrar  tota la seva experiència sobre el tema a més de diferents consells personals que em va fer i sobretot per haver-me donat el plaer de poder-li fer una entrevista.

Més tard, a la tarda va tenir lloc la segona entrevista, ara era a la Carmen Mur.

La Carmen Mur és la Presidenta Executiva de Manpower a Espanya, una empresa experta en recursos humans, treball temporal i formació   i fundadora de la Fundació El Somni dels Nens.

 Vaig anar al seu despatx de Manpower i aquesta vegada ja no estava tant nerviosa, ja ho portava millor això de fer entrevistes. Vaig seguir la mateixa estructura que la anterior amb una petita introducció i després amb la entrevista que crec que també va anar molt bé. D’ella em vaig quedar amb la proximitat que tenia cap a mi i sobretot pels consells posteriors a l’entrevista que em va donar sobre la meva formació.

 Les dues tant la Carmen Mur com la Marina Geli, tot i ser molt diferents entre elles, van poder mostrar-me com realment han fet el que els hi agrada en la seves vides professionals i la passió que tenen pel que fan i van poder-me transmetre la importància que té això per al èxit.

La veritat que per a mi el dia d’ahir va ser una gran experiència pel fet de posar-me davant d’elles i ser jo mateixa la que els hi fes l’entrevista i crec que és un bon exercici per la vergonya i després per haver pogut escoltar les experiències d’aquestes dues dones en que el seu tipus de lideratge ha sigut l’èxit en les seves vides professionals.

Alma Clarós

Presentació del Treball de Recerca

http://youtu.be/4gt5-haQv-g

Alma Clarós

Notes d'educació

Finlàndia és dels pocs països que semblen haver trobat un model educatiu a mida. Països com els Estats Units busquen una fórmula per remuntar resultats. Quin és el camí de Catalunya?

Cada setmana, una delegació estrangera visita Finlàndia amb l'esperança de descobrir per quins motius el país nòrdic aconsegueix resultats educatius tan bons. Cada tres anys, els alumnes finlandesos encapçalen l'informe PISA, que avalua el nivell dels estudiants de quinze anys en Ciències, Matemàtiques i comprensió lectora. L'educació s'ha convertit en una icona de Finlàndia tant o més poderosa que la marca Nokia.

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3477090

Andrea Casas

Mònica Llavador

Seguiment del treball

Durant aquesta setmana hem pogut avançar la feina següent:
Tenim ja les fotos organitzades i descrites en la nostra compta de Flickr. Si hi voleu accedir i fer-hi un cop d'ull aquí teniu el link: http://www.flickr.com/photos/86240392@N02/

La enquesta ja la tenim acabada i revisada. El próxim pas serà enviar-la a partir de xarxes socials i correu electrònic per començar a recollir resultats. Us demanem que també vosaltres responeu a les preguntes. Per fer-ho aneu aquí: https://docs.google.com/spreadsheet/viewform?formkey=dFdjbUlRMWZ4cnJlVVI2S0s0WU50SWc6MQ#gid=0.

També anomenar que anem prenent nota de pàgines que ens ajudin de manera més fàcil a fer una web, i em trobat Wix, que s'adapta molt fàcilment al la idea que tenim i és molt pràctic. De moment ens hem fet un compte per anar fent proves.

Anna i Mar