Durant aquests dies ja he acabat de fer totes les conclusions i acabar de mirar que els annexos coincideixin amb les mencions que he fet del treball de les entrevistes. Així mateix m'he dedicat a posar bé els títols i fer el treball una mica més atractiu. També ja he anat a mirar la manera de enquadernar-ho, ja sé com fer-ho i el dia que l'he de portar. Per fi puc dir que he acabat el treball del TOT.
Bones festes!
Alma Clarós
dissabte, 29 de desembre del 2012
divendres, 28 de desembre del 2012
dimecres, 19 de desembre del 2012
S'apropa el nadal , s'acaba el temps..
Ara que s'apropa el nadal , veiem que ens falta polir coses importants per desenvolupar el nostre TR , ens falten coses com arreglar la part formal del treball , en el tema d'organització d'objectius i la formulació d'hipotesis que ha d'estar posat tal com indica el Santa Anna , també ens falta incloure les conclusions que és una de les parts més importants del TR on hem d'incloure el perque ens ha servit aquest treball , el que ens ha aportat i si sens han confirmat o no les hipotesis.
Doncs això és tot , sort a totes que això ja s'està acabant.
dilluns, 17 de desembre del 2012
Cada cop queda menys
Cada vegada més s’apropa el dia en que hem de
tenir el treball enllestit. Ara és el moment en que veus que et falten coses i
que t’agradaria afegir-ne més però d’una manera o altre has de saber acabar.
Després
d’haver estat treballant la part teòrica, cervells homes i dones, presència de
les dones en l’àmbit laboral i la conciliació familiar entre d’altres també
toca fer l’anàlisi de totes les entrevistes que vaig fer en el seu dia, dinou
en total. La veritat és que és una feina entretinguda amb l’objectiu d’arribar
a saber si realment existeix un estil de lideratge exclusiu de les dones.
D’altra
banda també he tancat l’elaboració de les enquestes amb uns resultats bastant inesperats.
Alma Clarós
dissabte, 15 de desembre del 2012
Què hem estat fent?
Després d’un temps sense
actualitzar per el tema exàmens i feines, hem anat fet cosetes del treball de
recerca.
La pàgina web amb el bloc adjuntat ja està en funcionament tot i què de moment no ha tingut gaire èxit, però esperem que poc a poc millori.
La pàgina web amb el bloc adjuntat ja està en funcionament tot i què de moment no ha tingut gaire èxit, però esperem que poc a poc millori.
La web és aquesta: www.makemefeelbetter.wix.com/smile
Ens està costant molt aconseguir entrevistes, ja que la majoria de centres no ens en concedeixen perquè hi ha molta gent que en sol·licita i com a conseqüència realitzen xerrades conjuntes però cada mes o cada dos mesos depenent del centre.
Ens està costant molt aconseguir entrevistes, ja que la majoria de centres no ens en concedeixen perquè hi ha molta gent que en sol·licita i com a conseqüència realitzen xerrades conjuntes però cada mes o cada dos mesos depenent del centre.
El dimecres passat vam
anar a Barcelona a fer una entrevista a un infermer psiquiàtric del centre ITA.
Ens va atendre molt amablement i ens va oferir d’anar a visitar el centre el
proper dimecres per veure com funciona i quin és el dia a dia en un centre.
Hem realitzat 220
enquestes contestades per adolescents del maresme amb resultats tan esperats com
sorprenents.
Per el que fa la part teòrica anem completant el treball de la manera més extensa possible i esperem tenir-lo complert d’aquí poc.
Laura Soler i Júlia del Pozo
Per el que fa la part teòrica anem completant el treball de la manera més extensa possible i esperem tenir-lo complert d’aquí poc.
Laura Soler i Júlia del Pozo
diumenge, 9 de desembre del 2012
Preguntas - Franc Ponti
Després d'entrevistar en Franc Ponti, vam estar visitant la seva web i ens vam trobar diversos articles interessants relacionats amb el nostre Treball de Recerca. Aquí us en deixem un titulat "Preguntas".
Preguntas
Creo que todo empieza con una pregunta. La gente que ha aprendido a ser creativa seguramente lo ha conseguido a base de formular excelentes preguntas y de intentar buscar las mejores respuestas. Pero no hay respuestas sin preguntas.
La gente creativa, las empresas innovadoras observan, se preguntan cómo las cosas podrían ser de otra manera y buscan soluciones diferentes e imaginativas a través de la experimentación constante.
Pero muy a menudo nos encontramos con personas y empresas que no quieren formularse preguntas ni interrogantes. Porque seguramente les da miedo.
Quién no se pregunta nada pretende seguir haciendo lo mismo de siempre. Hay muchas empresas dónde la pregunta “impertinente” está mal vista. Las cosas se hacen cómo ordenan los que mandan. Y preguntar, en ese contexto, se vuelve una práctica suicida, irreverente, peligrosa. Por esa razón hay tanta gente que calla en las empresas. Callan porque no quieren complicarse la vida ante un poder que no admite que las cosas puedan ser de otra forma, aunque a veces se disfrace de cordero.
Parece que la mayoría de empresas innovadoras de verdad hacen las cosas de otra manera. Amazon, Apple, Google estimulan la pregunta. De hecho, llegan a crear equipos de gente que tienen la obligación de poner la casa patas arriba y desafiar cualquier tipo de convencionalismo. Desde el statu quo se anima a desafiar el statu quo. Esto es, como dice Gary Hamel, auténtica democracia de la innovación.
¿Para cuándo vamos a ver en España empresas que animen a sus colaboradores a formular preguntas de forma constante para así innovar de forma disruptiva e ir más allá de las fronteras del negocio?
Creo que a muchos directivos les iría muy bien releer (o leer por primera vez) a Hermann Hesse. Demián, Bajo las ruedas, Shiddarta… Magníficas reflexiones que no deberíamos haber olvidado nunca.
Steve Jobs, practicando la meditación, se preguntó obsesivamente por qué no podría haber ordenadores silenciosos. Así nació una de las innovaciones más populares de Apple.
En todas las empresas debería haber sesiones de preguntas reveladoras como mínimo cada semana. ¿Quién se atreve?
http://www.francponti.com/preguntas
Enquestes ESO
Durant aquestes setmanes hem estat passant enquestes als alumnes dels quatre cursos d'ESO. Hem realitzat un total de 100 enquestes que després hem transcrit a ordinador. Els resultats de les enquestes són bastant sorprenents, esperem poder mostrar-los aviat.
També hem passat enquestes a alumnes de batxillerat, un total de 100 (10 de cada modalitat de segon i 10 de cada modalitat de primer).
Per altra banda, alguns professors de diferents matèries (matemàtiques, ciències socials, química, llengua catalana, llengua castellana, tecnologia) ens han contestat l'enquesta i la majoria aposten per la creativitat i per una renovació del sistema educatiu.
Mònica Llavador
Andrea Casas
dijous, 6 de desembre del 2012
dissabte, 24 de novembre del 2012
Barcelona Activa!
Si necessiteu un lloc on començar la vostre empresa, un lloc amb un ambient de treball innovador i emprenedor un lloc on aprendre a innovar, un lloc on materialitzar la vostre idea de negoci, aquest es Barcelona Activa.
Barcelona Activa ofereix serveis des de formació tecnològica i recerca de feina a activitats de suport a les empreses per a constituir societats i la recerca de finançament. A YoYinnovation BarcelonActiva ens sembla interessant per la seva Incubadora d'empreses situada a la zona 22@, a les Glòries. A part de donar-nos una localització, ens permet interaccionar amb la resta d'empreses i emprenedors de l'incubadora per tal de millorar conjuntament d'una manera mes eficient i innovadora.
Per tots aquells que tingueu una idea de negoci i volgueu localitzar la vostre empresa en un lloc determinat, penseu en Barcelona Activa!
Si necessiteu un lloc on començar la vostre empresa, un lloc amb un ambient de treball innovador i emprenedor un lloc on aprendre a innovar, un lloc on materialitzar la vostre idea de negoci, aquest es Barcelona Activa.
Barcelona Activa ofereix serveis des de formació tecnològica i recerca de feina a activitats de suport a les empreses per a constituir societats i la recerca de finançament. A YoYinnovation BarcelonActiva ens sembla interessant per la seva Incubadora d'empreses situada a la zona 22@, a les Glòries. A part de donar-nos una localització, ens permet interaccionar amb la resta d'empreses i emprenedors de l'incubadora per tal de millorar conjuntament d'una manera mes eficient i innovadora.
Per tots aquells que tingueu una idea de negoci i volgueu localitzar la vostre empresa en un lloc determinat, penseu en Barcelona Activa!
dimecres, 21 de novembre del 2012
Que hem fet?
Avui hem passat tota la tarda dissenyant la pàgina
web, en ella podreu trobar diferents apartats que van des de una petita
explicació sobre els trastorns alimentaris fins a testimonis reals que en un
futur col·laborin en el nostre bloc.
La web a més a més de ser molt visual i didàctica,
pretén tenir molta activitat dins les xarxes socials com el twitter o el
blogspot. Això ho podem veure en els
diferents links que hem situat a la capçalera i al peu del web.
Quan la tinguem del tot enllestida ja us ho
farem saber perquè hi pugueu accedir i fer la vostra petita aportació.
A la dreta teniu la imatge de la pàgina principal del web.
Apart d’això, estem llegint un llibre que ens
ha recomanat una persona afectada per un trastorn alimentari, i amb la
informació que puguem extreure d’aquest llibre acabarem de completar el treball
teòric realitzat.
Júlia del Pozo Casaus
Laura Soler Montañés
dilluns, 19 de novembre del 2012
Començament treball de camp
Continuant amb la investigació que ja us vam anunciar el dilluns 24 de
setembre, l'Anna i jo en el dia d'avui ja us podem afirmar que hem realitzat
diferents entrevistes a varies empreses i ja tenim respostes.
Tanmateix
us informem que un cop finalitzades les enquestes hem extret les conclusions; a
grans tret us esmentem que la gran majoria dels enquestat prefereixen una
samarreta amb un estil propi, on es vegin identificats els seus ideals,
pensaments... en definitiva una samarreta personalitzada, única.
També
dir-vos que el nostre treball de camp ja està endegat, hem hagut d'investigar
diferents programes de disseny, i a hores d'ara ja ho tenim decidit.
Us anirem informant dels nostres progressos tan del disseny de la pàgina
web com de la fabricació d'alguns dissenys elaborats per nosaltres.
Anna Vicent i Mar Vera
dimarts, 13 de novembre del 2012
London Festival of Education
Un esdeveniment
únic, amb convidats interessants i sessions innovadores.
London Festival d'Educació es durà a terme per
primera vegada el dissabte 17 de novembre de 2012. En un ambient relaxat que
animarà les reunions i la interacció, que posarà a prova les idees sobre com
pot ser un esdeveniment d'educació.
S’espera una veritable barreja de diferents sessions
i activitats. Hi haurà oradors de renom en el line-up, amb una sèrie de tallers interactius. S’ha preparat tot el
possible per fomentar el debat i establir relacions entre persones d'idees
afins.
http://londonfestivalofeducation.com/
Mònica Llavador
Andrea Casas
"Plussing"
Es una paraula difícil de traduir. A més a més, hi ha conceptes (com ara “seny” i “rauxa”) que val més la pena deixar-los en la seva llengua original. El plussing es una tècnica creativa que fan servir els de Disney Pixar que trobo molt original i útil. És sabut que, en aquest país, quan algú té una idea ens entestem a criticar-la fins a deixar- la reduïda a no res. Ho passem d’allò més bé destruint les idees, a vegades sense fonament. Hem estat educats per destruir més que per construir. Tots portem a dins “un assassí de la creativitat” que actua de manera velada i a vegades covardament. Un iogurt salat? Impossible. Un cotxe sense rodes? Quina bogeria! Som experts en l’anomenat “sentit comú” i tenim tendència a rebutjar les idees disbauxades o absurdes. Tant se val que ens diguin que a les empreses més innovadores del món busquen primer somiar i, després, ja trobaran el moment de ser més realistes i crítiques.
Amb el plussing podem fer un pas endavant i oblidar la nostra tendència a fer d’advocats del diable abans d’hora. Funciona de la manera següent: quan algú diu una idea en veu alta, posem com a exemple “fer paraigües de paper”,en comptes de criticar la idea i eliminar-la, es tracta de millorar-la. D’aquí ve el nom de plussing. Podríem dir “fer paraigües d’un paper impermeable” o “paraigües de paper de cel·lofana”, i ja estaríem millorant la idea.
Sembla senzill, però no ho és tant. Tenim una tendència tan gran a destruir el que no ens agrada que ens costa d’allò més agafar l’hàbit de millorar les idees. Però, quan un equip entrenat domina bé la tècnica plussing, pot aconseguir fites molt més altes que a través d’una simple pluja d’idees o de discussions estèrils.
Posem un altre exemple. Una empresa busca idees per millorar les papereres. Algú obre el foc i diu: “Podríem fer papereres que digerissin els papers i els eliminessin.” La reacció fàcil seria dir: “Això, ara per ara, és impossible.” Però si practiquem el plussing caldria plantejar alternatives de millora: una paperera connectada a un tub hidràulic d’eliminació d’escombraries? Una paperera que comprimeix els papers i fa que s’ompli amb molta més lentitud? La persona que dirigeix la sessió creativa pot anar fent gràfics arbrats de millores i, quan el plussing s’esgoti, començar per una proposta nova.
Mònica Llavador
Andrea Casas
dissabte, 10 de novembre del 2012
"La creatividad se aprende igual que se aprende a leer"
KEN ROBINSON
Un día visitando un cole vi a una niña de seis años concentradísima dibujando. Le pregunté: "¿Qué dibujas?". Y me contestó: "La cara de Dios".
¡. ..!
"Nadie sabe cómo es", observé. "Mejor - dijo ella sin dejar de dibujar-,ahora lo sabrán".
Todo niño es un artista.
Por qué todo niño cree ciegamente en su propio talento? La razón es que no tienen ningún miedo a equivocarse... Hasta que el sistema les va enseñando poco a poco que el error existe y que deben avergonzarse de él.
Los niños también se equivocan.
Si compara el dibujo de esa niña con la Capilla Sixtina, desde luego que sí, pero si la deja dibujar a Dios a su manera, esa niña seguirá intentándolo. El único error en un colegio es penalizar el riesgo creativo.
Los exámenes hacen exactamente eso.
No estoy en contra de los exámenes, pero sí de convertirlos en el centro del sistema educativo y a las notas en su única finalidad. La niña que dibujaba nos dio una lección: si no estás preparado para equivocarte, nunca acertarás, sólo copiarás. No serás original.
¿Se puede medir la inteligencia?
La pregunta no es cuánta inteligencia, sino qué clase de inteligencia tienes. La educación debería ayudarnos a todos a encontrar la nuestra y no limitarse a encauzarnos hacia el mismo tipo de talento.
¿Cuál es ese tipo de talento?
Nuestro sistema educativo fue concebido para satisfacer las necesidades de la industrialización: talento sólo para ser mano de obra disciplinada con preparación técnica jerarquizada en distintos grados y funcionarios para servir al Estado moderno.
La mano de obra aún es necesaria.
¡Pero la industrialización ya no existe! Estamos en otro modo de producción con otros requerimientos, otras jerarquías. Ya no necesitamos millones de obreros y técnicos con idénticas aptitudes, pero nuestro sistema los sigue formando. Así aumenta el paro.
Pero se nos repite: ¡innovación!
La piden los mismos que la penalizan en sus organizaciones, universidades y colegios. Hemos estigmatizado el riesgo y el error y, en cambio, incentivamos la pasividad, el conformismo y la repetición.
No hay nada más pasivo que una clase.
¿Es usted profesor, verdad? Las clases son pasivas porque los incentivos para estar calladito y tomar apuntes que repetirá son mayores que los de arriesgarse a participar y tal vez meter la pata. Así que, tras 20 años de educación en cinco niveles que consisten en formarnos para unas fábricas y oficinas que ya no existen, nadie es innovador.
¿Cuáles son las consecuencias?
Que la mayoría de los ciudadanos malgastan su vida haciendo cosas que no les interesan realmente, pero que creen que deben hacer para ser productivos y aceptados. Sólo una pequeña minoría es feliz con su trabajo, y suelen ser quienes desafiaron la imposición de mediocridad del sistema.
Tipos con suerte...
Son quienes se negaron a asumir el gran error anticreativo: creer que sólo unos pocos superdotados tienen talento.
"Sé humilde: acepta que no te tocó".
¡Falso! ¡Todos somos superdotados en algo! Se trata de descubrir en qué. Esa debería ser la principal función de la educación. Hoy, en cambio, está enfocada a clonar estudiantes. Y debería hacer lo contrario: descubrir qué es único en cada uno de ellos.
¿La creatividad no viene en los genes?
Es puro método. Se aprende a ser creativo como se aprende a leer. Se puede aprender creatividad incluso después de que el sistema nos la haya hecho desaprender.
Por ejemplo...
Soy de Liverpool y conozco el instituto donde recibieron clases de música mi amigo sir Paul McCartney y George Harrison... ¡Dios mío! ¡Ese profesor de música tenía en su clase al 50 por ciento de los Beatles!
Y...
Nada. Absolutamente nada. McCartney me ha explicado que el tipo les ponía un disco de música clásica y se iba a fumar al pasillo.
A pesar del colegio, fueron genios.
A Elvis Presley no lo admitieron en el club de canto de su cole porque "desafinaba". A mí, en cambio, un poliomielítico, me admitieron en el consejo del Royal Ballet...
Ahí, Sir, acertaron de pleno.
Allí conocí a alguien que había sido un fracaso escolar de ocho años. Incapaz de estar sentada oyendo una explicación.
¿Una niña hiperactiva?
Aún no se había inventado eso, pero ya se habían inventado los psicólogos, así que la llevaron a uno. Y era bueno: habló con ella a solas cinco minutos; le dejó la radio puesta y fue a buscar a la madre a la sala de espera; juntos espiaron lo que hacía la niña sola en el despacho y... ¡estaba bailando!
Pensando con los pies.
Es lo que le dijo el psicólogo a la madre y así empezó una carrera que llevó a esa niña, Gillian Lynne, al Royal Ballet; a fundar su compañía y a crear la coreografía de Cats o El fantasma de la ópera con Lloyd Webber.
Si hubiera hecho caso a sus notas, hoy sería una frustrada.
Sería cualquier cosa, pero mediocre. La educación debe enfocarse a que encontremos nuestro elemento: la zona donde convergen nuestras capacidades y deseos con la realidad. Cuando la alcanzas, la música del universo resuena en ti, una sensación a la que todos estamos llamados.
¡. ..!
"Nadie sabe cómo es", observé. "Mejor - dijo ella sin dejar de dibujar-,ahora lo sabrán".
Todo niño es un artista.
Por qué todo niño cree ciegamente en su propio talento? La razón es que no tienen ningún miedo a equivocarse... Hasta que el sistema les va enseñando poco a poco que el error existe y que deben avergonzarse de él.
Los niños también se equivocan.
Si compara el dibujo de esa niña con la Capilla Sixtina, desde luego que sí, pero si la deja dibujar a Dios a su manera, esa niña seguirá intentándolo. El único error en un colegio es penalizar el riesgo creativo.
Los exámenes hacen exactamente eso.
No estoy en contra de los exámenes, pero sí de convertirlos en el centro del sistema educativo y a las notas en su única finalidad. La niña que dibujaba nos dio una lección: si no estás preparado para equivocarte, nunca acertarás, sólo copiarás. No serás original.
¿Se puede medir la inteligencia?
La pregunta no es cuánta inteligencia, sino qué clase de inteligencia tienes. La educación debería ayudarnos a todos a encontrar la nuestra y no limitarse a encauzarnos hacia el mismo tipo de talento.
¿Cuál es ese tipo de talento?
Nuestro sistema educativo fue concebido para satisfacer las necesidades de la industrialización: talento sólo para ser mano de obra disciplinada con preparación técnica jerarquizada en distintos grados y funcionarios para servir al Estado moderno.
La mano de obra aún es necesaria.
¡Pero la industrialización ya no existe! Estamos en otro modo de producción con otros requerimientos, otras jerarquías. Ya no necesitamos millones de obreros y técnicos con idénticas aptitudes, pero nuestro sistema los sigue formando. Así aumenta el paro.
Pero se nos repite: ¡innovación!
La piden los mismos que la penalizan en sus organizaciones, universidades y colegios. Hemos estigmatizado el riesgo y el error y, en cambio, incentivamos la pasividad, el conformismo y la repetición.
No hay nada más pasivo que una clase.
¿Es usted profesor, verdad? Las clases son pasivas porque los incentivos para estar calladito y tomar apuntes que repetirá son mayores que los de arriesgarse a participar y tal vez meter la pata. Así que, tras 20 años de educación en cinco niveles que consisten en formarnos para unas fábricas y oficinas que ya no existen, nadie es innovador.
¿Cuáles son las consecuencias?
Que la mayoría de los ciudadanos malgastan su vida haciendo cosas que no les interesan realmente, pero que creen que deben hacer para ser productivos y aceptados. Sólo una pequeña minoría es feliz con su trabajo, y suelen ser quienes desafiaron la imposición de mediocridad del sistema.
Tipos con suerte...
Son quienes se negaron a asumir el gran error anticreativo: creer que sólo unos pocos superdotados tienen talento.
"Sé humilde: acepta que no te tocó".
¡Falso! ¡Todos somos superdotados en algo! Se trata de descubrir en qué. Esa debería ser la principal función de la educación. Hoy, en cambio, está enfocada a clonar estudiantes. Y debería hacer lo contrario: descubrir qué es único en cada uno de ellos.
¿La creatividad no viene en los genes?
Es puro método. Se aprende a ser creativo como se aprende a leer. Se puede aprender creatividad incluso después de que el sistema nos la haya hecho desaprender.
Por ejemplo...
Soy de Liverpool y conozco el instituto donde recibieron clases de música mi amigo sir Paul McCartney y George Harrison... ¡Dios mío! ¡Ese profesor de música tenía en su clase al 50 por ciento de los Beatles!
Y...
Nada. Absolutamente nada. McCartney me ha explicado que el tipo les ponía un disco de música clásica y se iba a fumar al pasillo.
A pesar del colegio, fueron genios.
A Elvis Presley no lo admitieron en el club de canto de su cole porque "desafinaba". A mí, en cambio, un poliomielítico, me admitieron en el consejo del Royal Ballet...
Ahí, Sir, acertaron de pleno.
Allí conocí a alguien que había sido un fracaso escolar de ocho años. Incapaz de estar sentada oyendo una explicación.
¿Una niña hiperactiva?
Aún no se había inventado eso, pero ya se habían inventado los psicólogos, así que la llevaron a uno. Y era bueno: habló con ella a solas cinco minutos; le dejó la radio puesta y fue a buscar a la madre a la sala de espera; juntos espiaron lo que hacía la niña sola en el despacho y... ¡estaba bailando!
Pensando con los pies.
Es lo que le dijo el psicólogo a la madre y así empezó una carrera que llevó a esa niña, Gillian Lynne, al Royal Ballet; a fundar su compañía y a crear la coreografía de Cats o El fantasma de la ópera con Lloyd Webber.
Si hubiera hecho caso a sus notas, hoy sería una frustrada.
Sería cualquier cosa, pero mediocre. La educación debe enfocarse a que encontremos nuestro elemento: la zona donde convergen nuestras capacidades y deseos con la realidad. Cuando la alcanzas, la música del universo resuena en ti, una sensación a la que todos estamos llamados.
Un día visitando un cole vi a una niña de seis años concentradísima dibujando. Le pregunté: "¿Qué dibujas?". Y me contestó: "La cara de Dios".
¡. ..!
"Nadie sabe cómo es", observé. "Mejor - dijo ella sin dejar de dibujar-,ahora lo sabrán".
Todo niño es un artista.
Porque todo niño cree ciegamente en su propio talento. La razón es que no tienen ningún miedo a equivocarse... Hasta que el sistema les va enseñando poco a poco que el error existe y que deben avergonzarse de él.
Los niños también se equivocan.
Si compara el dibujo de esa niña con la Capilla Sixtina, desde luego que sí, pero si la deja dibujar a Dios a su manera, esa niña seguirá intentándolo. El único error en un colegio es penalizar el riesgo creativo.
Los exámenes hacen exactamente eso.
No estoy en contra de los exámenes, pero sí de convertirlos en el centro del sistema educativo y a las notas en su única finalidad. La niña que dibujaba nos dio una lección: si no estás preparado para equivocarte, nunca acertarás, sólo copiarás. No serás original.
¿Se puede medir la inteligencia?
La pregunta no es cuánta inteligencia, sino qué clase de inteligencia tienes. La educación debería ayudarnos a todos a encontrar la nuestra y no limitarse a encauzarnos hacia el mismo tipo de talento.
¿Cuál es ese tipo de talento?
Nuestro sistema educativo fue concebido para satisfacer las necesidades de la industrialización: talento sólo para ser mano de obra disciplinada con preparación técnica jerarquizada en distintos grados y funcionarios para servir al Estado moderno.
La mano de obra aún es necesaria.
¡Pero la industrialización ya no existe! Estamos en otro modo de producción con otros requerimientos, otras jerarquías. Ya no necesitamos millones de obreros y técnicos con idénticas aptitudes, pero nuestro sistema los sigue formando. Así aumenta el paro.
Pero se nos repite: ¡innovación!
La piden los mismos que la penalizan en sus organizaciones, universidades y colegios. Hemos estigmatizado el riesgo y el error y, en cambio, incentivamos la pasividad, el conformismo y la repetición
No hay nada más pasivo que una clase.
¿Es usted profesor, verdad? Las clases son pasivas porque los incentivos para estar calladito y tomar apuntes que repetirá son mayores que los de arriesgarse a participar y tal vez meter la pata. Así que, tras 20 años de educación en cinco niveles que consisten en formarnos para unas fábricas y oficinas que ya no existen, nadie es innovador.
¿Cuáles son las consecuencias?
Que la mayoría de los ciudadanos malgastan su vida haciendo cosas que no les interesan realmente, pero que creen que deben hacer para ser productivos y aceptados. Sólo una pequeña minoría es feliz con su trabajo, y suelen ser quienes desafiaron la imposición de mediocridad del sistema.
Tipos con suerte...
Son quienes se negaron a asumir el gran error anticreativo: creer que sólo unos pocos superdotados tienen talento.
"Sé humilde: acepta que no te tocó".
¡Falso! ¡Todos somos superdotados en algo! Se trata de descubrir en qué. Esa debería ser la principal función de la educación. Hoy, en cambio, está enfocada a clonar estudiantes. Y debería hacer lo contrario: descubrir qué es único en cada uno de ellos.
¿La creatividad no viene en los genes?
Es puro método. Se aprende a ser creativo como se aprende a leer. Se puede aprender creatividad incluso después de que el sistema nos la haya hecho desaprender.
Por ejemplo...
Soy de Liverpool y conozco el instituto donde recibieron clases de música mi amigo sir Paul McCartney y George Harrison... ¡Dios mío! ¡Ese profesor de música tenía en su clase al 50 por ciento de los Beatles!
Y...
Nada. Absolutamente nada. McCartney me ha explicado que el tipo les ponía un disco de música clásica y se iba a fumar al pasillo.
A pesar del colegio, fueron genios.
A Elvis Presley no lo admitieron en el club de canto de su cole porque "desafinaba". A mí, en cambio, un poliomielítico, me admitieron en el consejo del Royal Ballet...
Ahí, sir, acertaron de pleno.
Allí conocí a alguien que había sido un fracaso escolar de ocho años. Incapaz de estar sentada oyendo una explicación.
¿Una niña hiperactiva?
Aún no se había inventado eso, pero ya se habían inventado los psicólogos, así que la llevaron a uno. Y era bueno: habló con ella a solas cinco minutos; le dejó la radio puesta y fue a buscar a la madre a la sala de espera; juntos espiaron lo que hacía la niña sola en el despacho y... ¡estaba bailando!
Pensando con los pies.
Es lo que le dijo el psicólogo a la madre y así empezó una carrera que llevó a esa niña, Gillian Lynne, al Royal Ballet; a fundar su compañía y a crear la coreografía de Cats o El fantasma de la ópera con Lloyd Webber.
Si hubiera hecho caso a sus notas, hoy sería una frustrada.
Sería cualquier cosa, pero mediocre. La educación debe enfocarse a que encontremos nuestro elemento: la zona donde convergen nuestras capacidades y deseos con la realidad. Cuando la alcanzas, la música del universo resuena en ti, una sensación a la que todos estamos llamados.
Andrea Casas
Mònica Llavador
¡. ..!
"Nadie sabe cómo es", observé. "Mejor - dijo ella sin dejar de dibujar-,ahora lo sabrán".
Todo niño es un artista.
Porque todo niño cree ciegamente en su propio talento. La razón es que no tienen ningún miedo a equivocarse... Hasta que el sistema les va enseñando poco a poco que el error existe y que deben avergonzarse de él.
Los niños también se equivocan.
Si compara el dibujo de esa niña con la Capilla Sixtina, desde luego que sí, pero si la deja dibujar a Dios a su manera, esa niña seguirá intentándolo. El único error en un colegio es penalizar el riesgo creativo.
Los exámenes hacen exactamente eso.
No estoy en contra de los exámenes, pero sí de convertirlos en el centro del sistema educativo y a las notas en su única finalidad. La niña que dibujaba nos dio una lección: si no estás preparado para equivocarte, nunca acertarás, sólo copiarás. No serás original.
¿Se puede medir la inteligencia?
La pregunta no es cuánta inteligencia, sino qué clase de inteligencia tienes. La educación debería ayudarnos a todos a encontrar la nuestra y no limitarse a encauzarnos hacia el mismo tipo de talento.
¿Cuál es ese tipo de talento?
Nuestro sistema educativo fue concebido para satisfacer las necesidades de la industrialización: talento sólo para ser mano de obra disciplinada con preparación técnica jerarquizada en distintos grados y funcionarios para servir al Estado moderno.
La mano de obra aún es necesaria.
¡Pero la industrialización ya no existe! Estamos en otro modo de producción con otros requerimientos, otras jerarquías. Ya no necesitamos millones de obreros y técnicos con idénticas aptitudes, pero nuestro sistema los sigue formando. Así aumenta el paro.
Pero se nos repite: ¡innovación!
La piden los mismos que la penalizan en sus organizaciones, universidades y colegios. Hemos estigmatizado el riesgo y el error y, en cambio, incentivamos la pasividad, el conformismo y la repetición
No hay nada más pasivo que una clase.
¿Es usted profesor, verdad? Las clases son pasivas porque los incentivos para estar calladito y tomar apuntes que repetirá son mayores que los de arriesgarse a participar y tal vez meter la pata. Así que, tras 20 años de educación en cinco niveles que consisten en formarnos para unas fábricas y oficinas que ya no existen, nadie es innovador.
¿Cuáles son las consecuencias?
Que la mayoría de los ciudadanos malgastan su vida haciendo cosas que no les interesan realmente, pero que creen que deben hacer para ser productivos y aceptados. Sólo una pequeña minoría es feliz con su trabajo, y suelen ser quienes desafiaron la imposición de mediocridad del sistema.
Tipos con suerte...
Son quienes se negaron a asumir el gran error anticreativo: creer que sólo unos pocos superdotados tienen talento.
"Sé humilde: acepta que no te tocó".
¡Falso! ¡Todos somos superdotados en algo! Se trata de descubrir en qué. Esa debería ser la principal función de la educación. Hoy, en cambio, está enfocada a clonar estudiantes. Y debería hacer lo contrario: descubrir qué es único en cada uno de ellos.
¿La creatividad no viene en los genes?
Es puro método. Se aprende a ser creativo como se aprende a leer. Se puede aprender creatividad incluso después de que el sistema nos la haya hecho desaprender.
Por ejemplo...
Soy de Liverpool y conozco el instituto donde recibieron clases de música mi amigo sir Paul McCartney y George Harrison... ¡Dios mío! ¡Ese profesor de música tenía en su clase al 50 por ciento de los Beatles!
Y...
Nada. Absolutamente nada. McCartney me ha explicado que el tipo les ponía un disco de música clásica y se iba a fumar al pasillo.
A pesar del colegio, fueron genios.
A Elvis Presley no lo admitieron en el club de canto de su cole porque "desafinaba". A mí, en cambio, un poliomielítico, me admitieron en el consejo del Royal Ballet...
Ahí, sir, acertaron de pleno.
Allí conocí a alguien que había sido un fracaso escolar de ocho años. Incapaz de estar sentada oyendo una explicación.
¿Una niña hiperactiva?
Aún no se había inventado eso, pero ya se habían inventado los psicólogos, así que la llevaron a uno. Y era bueno: habló con ella a solas cinco minutos; le dejó la radio puesta y fue a buscar a la madre a la sala de espera; juntos espiaron lo que hacía la niña sola en el despacho y... ¡estaba bailando!
Pensando con los pies.
Es lo que le dijo el psicólogo a la madre y así empezó una carrera que llevó a esa niña, Gillian Lynne, al Royal Ballet; a fundar su compañía y a crear la coreografía de Cats o El fantasma de la ópera con Lloyd Webber.
Si hubiera hecho caso a sus notas, hoy sería una frustrada.
Sería cualquier cosa, pero mediocre. La educación debe enfocarse a que encontremos nuestro elemento: la zona donde convergen nuestras capacidades y deseos con la realidad. Cuando la alcanzas, la música del universo resuena en ti, una sensación a la que todos estamos llamados.
Andrea Casas
Mònica Llavador
dimecres, 7 de novembre del 2012
Aquí teniu l'enquesta que hem fet els membres de YoYinnovation, per definir el nostre target i saber com i a qui ens hem de dirigir. Si voleu contestar l'enquesta ens ajudaríeu en el nostre procés de selecció i definició del target. Gràcies
YoYinnovation, bring you ideas to us in yoyinnovation@gmail.com or @yoyinnovation. Your ideas are amazing, more than even you can think. Your idea, Our vision, Your bussines.
YoYinnovation, bring you ideas to us in yoyinnovation@gmail.com or @yoyinnovation. Your ideas are amazing, more than even you can think. Your idea, Our vision, Your bussines.
dimecres, 31 d’octubre del 2012
dimarts, 30 d’octubre del 2012
VII edició dels Premis FUNDE
 |
Jo i la presidenta de FUNDE.
|
El passat divendres 26 d'octubre va tenir lloc la 7a edició dels Premis FUNDE a la qual vaig assistir. El divendres després de sortir d'escola vaig dirigir-me a Lleida per assistir a aquest esdeveniment. Vaig pensar que seria interessant anar a un lloc on hi hagués ambient de lideratge, sobretot femení i que es reconegués a les doneempresàries, directives i professionals. Els Premis FUNDE és un esdeveniment amb l'objectiu de reconèixer a aquelles dones que en l'exercici de la seva activitat professional constitueixen un model de valors com a resultat de la capacitat, esforç i talent s'han converit en uns referents per a les dones i son guardonades amb un premi. L'entitat organitzadora d'aquest certament, FUNDE, és una associació d'empresàries, directives i professionals sense ànim de lucre que integra empesaries i directives del sector privat i públic de Lleida i Barcelona. La missió de Funde és ser un referent del saber femení en el món de l'economia i els negocis i convertir-se en un lobby de prestigi d'aquestes dones.
Com ja fa uns anys la Gala es celebra dins de l'entorn de la Seu Vella de Lleida on es van lliurar els premis i acte seguit al Palau de Congressos La Llotja on va tenir lloc el sopar de gala. Jo vaig a assistir als dos llocs i la veritat és que va ser molt interessant i molt constructiu per al meu treball Vaig estar molt pendent tota l'estona per aprofitar l'oportunitat, i així va ser. El fet de conèixer aquestes dones també va ser molt satisfactori per a mi.
Membres de la Junta de FUNDE, l'alcalde de Lleida i
les gualardonades de la VII edició dels Premis FUNDE.
Alma Clarós
diumenge, 28 d’octubre del 2012
Entrevistes
Dimarts passat vam tenir una entrevista a Barcelona amb la psicòloga Laura Solana en el centre ITAE. Aquest centre està especialitzat en tractaments de trastorns d’ansietat, estrés, pànic, agorafòbia i fòbies. Tot i que els trastorns que tracten no tenen gaire a veure amb el nostre treball, la psicòloga que ens va atendre treballa allà però va estar durant uns quants anys treballant al Centre ABB, un centre especialitzat en trastorns de la conducta alimentaria amb el qual ens estem posant en contacte per aconseguir més entrevistes amb psiquiatres, doctors...
L’entrevista ens va servir de bastant ajuda ja que ens va donar molta informació sobre el tema dels trastorns alimentaris que nosaltres desconeixíem per complet. També ens va donar una pàgina web anomenada 1espejo1000ventanas que tracta del mateix que volem fer nosaltres en la pàgina web, és a dir que les persones que han patit algun trastorn alimentari puguin explicar-ho i obtenir ajuda o bé de persones amb el mateix problema que elles o d’especialistes.
Durant aquests dies estem fent cosetes de la pàgina web i acabant de retocar l’enquesta per poder-les començar ja a enviar.
Júlia i Laura
L’entrevista ens va servir de bastant ajuda ja que ens va donar molta informació sobre el tema dels trastorns alimentaris que nosaltres desconeixíem per complet. També ens va donar una pàgina web anomenada 1espejo1000ventanas que tracta del mateix que volem fer nosaltres en la pàgina web, és a dir que les persones que han patit algun trastorn alimentari puguin explicar-ho i obtenir ajuda o bé de persones amb el mateix problema que elles o d’especialistes.
Durant aquests dies estem fent cosetes de la pàgina web i acabant de retocar l’enquesta per poder-les començar ja a enviar.
Júlia i Laura
Revista Yorokobu
"Los profesores dicen que los niños se aburren. Han cambiado sus memorias por otra llamada Google, que todo lo encuentra, y sus enciclopedias, por Wikipedia. No tienen por qué estudiar qué pasó en Waterloo, pueden recrearlo, revivirlo con música de Abba de fondo si así les place.
Aprenden a mil por hora y les quieren enseñar a diez. Sus cerebros ya han volado antes de que hayas pronunciado Pitágoras si lo que vas a explicar es el teorema. Saben que el conocimiento de la humanidad está condensado en la red y alguien se ocupará de actualizarlo. No necesitamos retenerlo, está en la nube siempre disponible.
Y respecto a entender, lo que los profesores creen que deben entender, ellos no lo entienden."
Andrea i Mònica
Aprenden a mil por hora y les quieren enseñar a diez. Sus cerebros ya han volado antes de que hayas pronunciado Pitágoras si lo que vas a explicar es el teorema. Saben que el conocimiento de la humanidad está condensado en la red y alguien se ocupará de actualizarlo. No necesitamos retenerlo, está en la nube siempre disponible.
Y respecto a entender, lo que los profesores creen que deben entender, ellos no lo entienden."
Andrea i Mònica
'' El dia que deixem de ser notícia haurem normalitzat l'estatus de la dona dintre de la policia''
Cristina Manresa és la primera dona que ha arribat al màxim graó del cos dels Mossos d'Esquadra. Al 2009 quan va ser anomenada va ser gran notícia ''el dia que deixem de ser notícia serà, suposo, el dia que haurem normalitzat l'estatus de la dona dintre de la policia'' va dir en una entrevista a el País. Dimecres passat, després de classes vaig dirigir-me a la Comissaria General de Sant Feliu de Llobregat a fer-li una entrevista a aquesta dona tan reconeguda en el àmbit policial. La Cristina va mostrar-me molta proximitat cosa que va fer que em sentís més còmode. La Cristina Manresa fa coatching amb una altre dona per als temes de comunicació i aquell dia vaig ser jo la que la vaig posar-la a prova, segons elles. Damunt la taula ella s'havia preparat tot de documents sobre dades i estadístiques sobre la seva feina pensant que l'entrevista aniria per aquest camí, però no va ser així ja que les preguntes de la meva entrevista són sobre la experiència personal i professional. La coach va dir-me que l'enfocament de l'entrevista estava molt bé i que ni ella, sent periodista, se li haguessin ocorregut les preguntes que vaig fer-li a la Cristina. Les dos van dir que havia sigut ''un regal'' per a elles perquè els hi havia servit molt per a treballar aquests tipus de preguntes per a futures entrevistes d'aquest caire. La veritat és que aquesta entrevista va anar-me molt bé per a agafar més confiança ja que jo no sabia si ho feia bé o no això de les entrevistes. Cristina Manresa em va semblar una dona molt professional i amb molta passió per al que fa en aquest àmbit tan dominat per als homes.
Altres fets importants sobre el treball és que Sandro Rossell m'ha respòs a la entrevista per e-mail i que divendres passat vaig assistir a la 7ena edició dels Premis FUNDE a Lleida, fet que explicaré amb més detall en el pròxim post.
Alma Clarós
dissabte, 27 d’octubre del 2012
Entrevistes
Durant aquest últim mes hem realitzat entrevistes a diferents professors de l'Escola Pia Santa Anna. Els docents pertanyien a diversos àmbits. Les entrevistes tenien unes 20 preguntes, la majoria d'elles eren iguals i les últimes les varem adaptar a cadascú.
També vam enviar una entrevista a Xavier Verdaguer, però, malauradament, encara esperem la resposta. Estem pendents de rebre notícies seves, tenim esperances.
Tanmateix, ens hem dirigit a la psicopedagoga de l'escola, Maite Núñez, que ens ha ajudat molt. Les seves respostes ens han proporcionat molta informació, igual que la matèria que ha explicat a classe de psicologia.
Finalment, hem elaborat una entrevista per a Risto Mejide que ens faltarà realitzar-la. Hem de concretar una data.
Andrea i Mònica
També vam enviar una entrevista a Xavier Verdaguer, però, malauradament, encara esperem la resposta. Estem pendents de rebre notícies seves, tenim esperances.
Tanmateix, ens hem dirigit a la psicopedagoga de l'escola, Maite Núñez, que ens ha ajudat molt. Les seves respostes ens han proporcionat molta informació, igual que la matèria que ha explicat a classe de psicologia.
Finalment, hem elaborat una entrevista per a Risto Mejide que ens faltarà realitzar-la. Hem de concretar una data.
Andrea i Mònica
Les escoles maten la creativitat?
http://www.lavanguardia.com/estilos-de-vida/20120203/54247867713/la-escuela-mata-la-creatividad.html
Hem trobat un document interessant sobre l'educació i la creativitat. Està molt relacionat amb elnostre treball de recerca i esmenta varies cites de Ken Robinson.
Andrea i Mònica
dissabte, 20 d’octubre del 2012
La feina avança
Des del últim dia que vaig escriure he fet bastantes coses. Primer de tot el passat dimarts 25 de Setembre vaig fer una entrevista telefònica a Teresa Palahí vicepresidenta de la Once, Organització Nacional de Cecs Espanyols i el mateix divendres a la Núria Basi, presidenta de la coneguda firma de moda Armand Basi. En les dos entrevistes vaig sentir-me molt còmode per la seva proximitat cap a mi i em van respondre molt bé als objectius de la entrevista. El mateix dimecres també vaig acabar la entrevista a Rosa Palau mitjançant el telèfon per aquell problema que vaig tenir amb les gravacions. Ja m'he posat en contacte amb els homes que vull entrevistar i de moment tinc confirmades dos , la primera a Josep Maria Vilà, president de l'ICO i al president de la cambra de comerç de Girona, Domènec Espadalé. D'aquí uns dies també tinc confirmada una entrevista amb la RoserFernandez, la secretaria general de salut.
També estic intentant tenir entrevistes amb en Boi Ruiz i en Sandro Rosell i de moment sembla que la cosa rutlla bastant bé, tot i que encara estic pendent de les confirmacions. Respecte a la resta del treball de recerca he estat treballant l'enquesta sobre els estereotips de gènere i llocs directius. El llibre ''Dones i lideratge de M. AmparoLópez m'ha servit molt per a enfocar la enquesta.
Alma Clarós
Alma Clarós
dimarts, 9 d’octubre del 2012
¿D'on vindrà el talent en el futur?
En l'actual món multipolar, la guerra del talent s'ha globalitzat. Les noves tecnologies estan transformant la naturalesa del treball, les habilitats necesàries, la forma de contractació a escala mundial i la manera de col·laborar per dur a terme processos i innovar. Totes aquestes tendències estan fent que el talent es converteixi en una qüestió cada vegada més important i complexa.
Segones les dades de la multinacional Accenture, les empreses i els països necessitaran l'any 2020 més de 4.000 millons de persones per cobrir les seves necessitats de professionals del coneixement. Altres previsions indiquen que per a aquesta data faltaran entre 32 i 39 millons de persones per a cobrir aquest tipus de lloc.
Ara bé, fins a quin punt estan preparats els joves de tot el món per assumir càrrecs de responsabilitat i productius en una economia basada en el coneixement?
Andrea Casas
Mònica Llavador
dijous, 4 d’octubre del 2012
El nostre propi blog: thinkoutsideit
Després d'haver creat un twitter pel nostre TR i veient que tenia força èxit, vam decidir editar un blog pròpi. En ell farem publicacions interessants i hi penjarem curiositats relacionades amb el tema principal del treball: la creativitat. "Thinkoutsideit" serà un blog per a posar-hi més informació i explicar tot allò que no podem ensenyar al twitter.
Aquí us deixem l'enllaç per si voleu visitar-lo:
Mònica Llavador
Andrea Casas
Vídeo: Eduard Punset
Us deixem aquí el link d'un vídeo de l'Eduard Punset en el qual parla una miqueta sobre les característiques que té una persona creativa: http://www.youtube.com/watch?v=Zv7573sEOkU&feature=player_embedded
Andrea i Mònica
dimarts, 2 d’octubre del 2012
@thinkoutsideit
Després d'anar completant la part teòrica del treball, ens va semblar una bona idea crear un twitter per poder mantenir-nos al dia sobre les notícies relacionades amb el nostre TR. Ens proposem actualitzar els nostres tweets i difondre la idea i el concepte principal que estem treballant: think outside the box.
Aquí us deixem el link: https://twitter.com/thinkoutsideit
Andrea Casas
Mònica Llavador
diumenge, 30 de setembre del 2012
Poc a poc anem fent
Després d'un temps sense actualitzar el bloc, tornem per explicar el que hem anat fent poc a poc.
Ja hem acabat d'elaborar l'enquesta que en breu començarem a passar a adolescents. Creiem que en aquesta franja d'edat és la més vulnerable i la més afectada per aquests trastorns alimentaris.
També estem treballant amb la pàgina web i buscant el format que creiem més adequat. Quan la tinguem més enllestida ja us passarem el link.
Per l'altre banda estem intentant possar-nos en contacte amb la directora del centre ITA (institut de trastorns alimentàris) per poder-la entrevistar.
Buscant informació pel treball, ens estem adonan de la gran influència negativa d'internet sobre persones amb algun tipus de trastorn de la conducta alimentaria. Podem trobar gran varietat de blogs que inciten de manera excesiva a no menjar per perdre pes, jugant amb la sensibilitat d'aquestes persones.
En el nostre twitter en podeu veure un exemple. De moment no el tenim actiu però anirem publicant coses. Podeu seguir-nos a: @feel_better18
Júlia i Laura
dilluns, 24 de setembre del 2012
Seguim investigant
Mentre continuem cercant informació i aprenent sobre la samarreta i tot el món que el rodeja, ens topem amb moltes empreses les quals tenen una visió molt semblant d'aquesta peça de roba de la que nosaltres tenim. Creiem que la samarreta és més que una vestimenta, sinó que té la capacitat d'expressar idees i gustos. Veiem que les samarretes convencionals comencen a ser cosa d'una altra época i que donem pas a una peça de roba amb causes socials darrera.
Yorokobu es una revista on-line de cuiriositats socials, artístiques i culturals on les petites i gran empreses innovadores prenen un gran paper en totes les seves noticies. Hi em trobat nombroses entrades d'emprenedors amb grans idees que utilitzen la samarreta coma eix principal. Trobem desde samarretes que difundeixen missatges positius, passant per molts projectes d'activació social i que financien projectes de ONGs fins a empreses on utilitzen la samarreta com a llenç de noves pintures artístiques.
Aquí us deixem uns quants links perquè hi feu un cop d'ull:
www.yorokobu.es/tshirtos-la-camiseta-con-mensaje-en-pantalla
www.yorokobu.es/una-camiseta-de-300-000-dolares
www.yorokobu.es/wearing-art-camisetas-de-activacion-social
www.yorokobu.es/t-post-la-revista-que-se-pone
En cada entrada hi trobem la explicació de tots aquests projectes i sovint un video de cada iniciativa. Aquí us mostrem el de TEES AT RISK:
www.yorokobu.es/la-historia-que-se-hay-detras-de-una-camiseta
Ja hem llençat via xarxes socials a més de 80 persones la nostra enquesta de la qual extraurem els resultats que utilitzarem per la nostra recerca.
Mar i Anna
Yorokobu es una revista on-line de cuiriositats socials, artístiques i culturals on les petites i gran empreses innovadores prenen un gran paper en totes les seves noticies. Hi em trobat nombroses entrades d'emprenedors amb grans idees que utilitzen la samarreta coma eix principal. Trobem desde samarretes que difundeixen missatges positius, passant per molts projectes d'activació social i que financien projectes de ONGs fins a empreses on utilitzen la samarreta com a llenç de noves pintures artístiques.
Aquí us deixem uns quants links perquè hi feu un cop d'ull:
www.yorokobu.es/tshirtos-la-camiseta-con-mensaje-en-pantalla
www.yorokobu.es/una-camiseta-de-300-000-dolares
www.yorokobu.es/wearing-art-camisetas-de-activacion-social
www.yorokobu.es/t-post-la-revista-que-se-pone
En cada entrada hi trobem la explicació de tots aquests projectes i sovint un video de cada iniciativa. Aquí us mostrem el de TEES AT RISK:
www.yorokobu.es/la-historia-que-se-hay-detras-de-una-camiseta
Ja hem llençat via xarxes socials a més de 80 persones la nostra enquesta de la qual extraurem els resultats que utilitzarem per la nostra recerca.
Mar i Anna
Pensar diferent: Pep Torres
Emprendre és un procés llarg i dificultós que
comença amb una idea. I aquest punt de partida ha de ser sòlid. L'emprenedor
veu i caça oportunitats on molta gent no hi ha vist res. I aquesta sensibilitat
especial s'origina, sovint, en una manera de pensar diferent: pensament
lateral, pensament divergent, pensament creatiu... Una mostra d'aquest
pensament i dels productes que en poden sortir ens l'ofereix el creador i
provocador Pep Torres.
Mònica Llavador
Andrea Casas
Núria Chinchilla experta en conciliació
Aquest passat dimecres després de classes vaig dirigir-me al IESE
Business School a Barcelona per entrevistar a la Núria Chinchilla. La Núria
Chinchilla és professora de la IESE Business School, assessora d’alta direcció,
speaker d’esdeveniments i autora de diferents llibres i d’estudis.
Les seves àrees d’especialització són el lideratge, la gestió del temps,
la conciliació de la feina i la família, el coaching i els conflictes
interpersonals entre els més importants.
Actualment és professora ordinària del departament ‘’direcció de
persones en les organitzacions’’ i directora del Centre Internacional de Feina
i Família del IESE Business School. També compagina la seva activitat acadèmica
i de investigació amb feines de consultoria des de NCH&Partners.
Durant la entrevista em va poder transmetre tot el que sabia i sobretot
la importància que té la compaginació personal amb la professional per tal de
poder rendir en una feina.
Tot fins dissabte havia anat molt bé quan al instal·lar el IO6 al mòbil se’m van esborrar totes les gravacions de les entrevistes que tenia fins llavors. Sort que divendres ja l’havia passat per escrit però la gravació està perduda. La qüestió del assumpte podria haver estat pitjor i per tant considero que tot s’ha quedat en un ensurt.
Alma Clarós
dijous, 20 de setembre del 2012
dimarts, 18 de setembre del 2012
Les dones al món sindical
Aquestes
dones del vídeo mostren com el món sindical encara està molt masculinitzat.
Consideren que a mesura que les dones han anat entrant al sindicat s’ha anat
millorat aquesta situació i la dona cada vegada ha anat agafant un paper més
important, però aquest canvi encara no ha sigut suficient perquè elles encara
han de demostrar el doble del que valen en comparació amb els homes.
Alma Clarós
dilluns, 17 de setembre del 2012
Paradigma del sistema educatiu
"Hi ha 3 tipus de persones
al món: els inamovibles, els movibles i els que es mouen"
Aquestes són paraules de Benjamin
Franklin, recitades per Ken Robinson el gener del 2011, en finalitzar la seva
exposició donada en un dels esdeveniments organitzats per RSA, on desenvolupa
algunes de les idees que després aprofundiria en la seva xerrada de maig a TED
"Bring on the Learning Revolution ". Learning Cognitive va traduir en
un format d'animació Scribing, les principals idees de la xerrada en RSA.
Andrea Casas
Mònica Llavador
Andrea Casas
Mònica Llavador
dissabte, 8 de setembre del 2012
Angela Merkel, la dona més poderosa del món
La imatge de Angela
Merkel no només es referma a Alemanya i a la Unió Europea, sinó que també a
escala internacional. Mentre Europa viu immersa en una espiral
galopant de crisi econòmica i sobretot identitària, la cancellera alemanya
s’erigeix per segon any consecutiu com la dona més poderosa del món, segons el
rànquing de la revista nord-americana Forbes. Aquest rànquing està considerat per les cent dones amb més poder del planeta, una llista basada en la influència, la presència en els mitjans de comunicació i el poder econòmic d'aquestes dones.
Merkel, per a la publicació
econòmica s’ha convertit en la nova ‘'Dama de Ferro’’ i una jugadora clau del
drama econòmic de l’eurozona que continua amenaçant els mercats globals. La
medalla de plata torna a ser per a Hillary Clinton i la presidenta del Brasil,
Dilma Rousseff, continua tercera. Espanya està representada per la cofundadora d'Inditex i ex-dona de Amancio Ortega.
Referent al meu treball de recerca vaig utilitzar el lideratge de Merkel per fer l'anàlisis de líders al llarg de la història així com Barack Obama, Mahatma Gandhi, Adolf Hitler, Napoleó Bonaparte entre d'altres.
Alma Clarós
Alma Clarós
divendres, 7 de setembre del 2012
El preu de ser els primers
Corea del Sud obté les màximes
puntuacions en l'estudi de referència mundial sobre l'educació, l'informe Pisa.
Com ho aconsegueix?
A Corea del Sud, vuit de cada deu estudiants aconsegueixen arribar a la universitat. Tot un rècord mundial corroborat per l'estudi de referència internacional en matèria d'educació, l'informe Pisa, en què el país sud-coreà obté les millors notes.
Però com aconsegueix Corea del Sud escalar fins als llocs de privilegi mundials en matèria d'educació?
L'auoexigència portada al límit
s'ha imposat a tota la xarxa educativa del país. La jornada lectiva no acaba
quan finalitzen les classes; es prolonga moltes hores més. Són majoria els
alumnes que es veuen obligats a estudiar a les instal.lacions de la seva escola
pública fins a les onze de la nit per poder estar a l'alçada de les exigències
dels seus professors. Una jornada educativa de 14 hores. Nens i nenes de 10
anys es veu obligats a fer els deures fins a les deu de la nit.
L'exigència de tot el sistema ha arrelat entre els pares, que tracten de pal.liar les mancances que diuen trobar en el sistema públic d'ensenyament amb multitud de classes particulars. Les hagwon, com es denominen aquestes classes extraescolars de reforç, han experimentat un boom a tot el país i els pares les contracten no tant per complementar un aprenentatge insuficient sinó per tractar que els seus fills obtinguin les notes més altes. De fet, allò que comença per unes quantes classes particulars sovint es converteix en un curs complet que costa a les famílies 500 euros de mitjana.
Sun Min, una de les professores d'institut que surt en el reportatge “el preu de ser els primers” de tv3, lamenta que les hagwon hagin esdevingut una fórmula d'aprenentatge "amb embut" i que els nens ocupin amb un treball incessant les hores en què s'haurien d'esbravar i divertir.
Fa setanta anys, set de cada deu coreans no sabien llegir ni escriure. Actualment, la taxa d'analfabetisme és gairebé nul·la i aquests set estudiants (vuit, de fet) ara van a la Universitat. El canvi és brutal i el sistema sembla funcionar , però al preu, almenys avui en dia, es que els nens sacrifiquin la seva infància. No només això: els alumnes més fràgils no poden suportar aquesta pressió i, des de fa deu anys, les xifres de nois i noies amb depressió, estrès i trastorns del son s'han disparat.
Es tracta d’un sistema educatiu
molt diferent al nostre que obté bons resultats escolars però representa un
sacrifici espectacular per a pares i fills. De veritat podem considerar que
aquest sistema funciona?
Andrea Casas
Mònica Llavador
dimecres, 5 de setembre del 2012
Marina Geli i Carmen Mur, les noves entrevistades
Ahir dia 4 de Setembre va ser un dia intens pel que fa al meu treball de
recerca perquè van tenir lloc dues de les entrevistes més importants fins ara.
La primera va ser al migdia amb la Marina Geli, després d’un dia bastant
complicat per a ella ja que Partit Socialista (PSC) estava promovent canvis en
l’estructura directiva, però finalment va tenir un lloc per a mi.
La Marina Geli és una política catalana que pertany al Partit dels
Socialistes Catalans i va ser Consellera de Salut de la Generalitat de
Catalunya del 2003 al 2010 en el govern de Pascual Maragall i José Montilla.
Primerament li vaig fer una petita explicació sobre el meu treball de
recerca i després vaig començar amb l’entrevista. Al començament estava molt
nerviosa, era la de Polònia o la de veritat?, però després ja vaig sentir-me
millor. Però deixant fora les bromes la veritat és que estic molt contenta
perquè va poder-me mostrar tota la
seva experiència sobre el tema a més de diferents consells personals que em va
fer i sobretot per haver-me donat el plaer de poder-li fer una entrevista.
Més tard, a la tarda va tenir lloc la segona entrevista, ara era a la
Carmen Mur.
La Carmen Mur és la Presidenta Executiva de Manpower a Espanya, una
empresa experta en recursos humans, treball temporal i formació i fundadora de la Fundació El
Somni dels Nens.
Vaig anar al seu despatx de
Manpower i aquesta vegada ja no estava tant nerviosa, ja ho portava millor això
de fer entrevistes. Vaig seguir la mateixa estructura que la anterior amb una
petita introducció i després amb la entrevista que crec que també va anar molt
bé. D’ella em vaig quedar amb la proximitat que tenia cap a mi i sobretot pels
consells posteriors a l’entrevista que em va donar sobre la meva formació.
Les dues tant la Carmen Mur
com la Marina Geli, tot i ser molt diferents entre elles, van poder mostrar-me
com realment han fet el que els hi agrada en la seves vides professionals i la
passió que tenen pel que fan i van poder-me transmetre la importància que té
això per al èxit.
La veritat que per a mi el dia d’ahir va ser una gran experiència pel
fet de posar-me davant d’elles i ser jo mateixa la que els hi fes l’entrevista
i crec que és un bon exercici per la vergonya i després per haver pogut
escoltar les experiències d’aquestes dues dones en que el seu tipus de
lideratge ha sigut l’èxit en les seves vides professionals.
Alma Clarós
dimarts, 4 de setembre del 2012
Notes d'educació
Finlàndia és dels pocs països que
semblen haver trobat un model educatiu a mida. Països com els Estats Units
busquen una fórmula per remuntar resultats. Quin és el camí de Catalunya?
Cada setmana, una delegació estrangera visita Finlàndia amb l'esperança de descobrir per quins motius el país nòrdic aconsegueix resultats educatius tan bons. Cada tres anys, els alumnes finlandesos encapçalen l'informe PISA, que avalua el nivell dels estudiants de quinze anys en Ciències, Matemàtiques i comprensió lectora. L'educació s'ha convertit en una icona de Finlàndia tant o més poderosa que la marca Nokia.
Cada setmana, una delegació estrangera visita Finlàndia amb l'esperança de descobrir per quins motius el país nòrdic aconsegueix resultats educatius tan bons. Cada tres anys, els alumnes finlandesos encapçalen l'informe PISA, que avalua el nivell dels estudiants de quinze anys en Ciències, Matemàtiques i comprensió lectora. L'educació s'ha convertit en una icona de Finlàndia tant o més poderosa que la marca Nokia.
http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3477090
Andrea Casas
Mònica Llavador
Subscriure's a:
Missatges (Atom)